Pintura en directe amb el Mano a Mano de Nacho Romero i Raúl Gallego, premi concurs de cantautors 2013 del Sam.

Hola de nou!

Aquest any, el concurs de cantautors del Sam del Vendrell tenia un primer premi compartit pels dos guanyadors, el Mano a Mano de Nacho Romero i Raúl Gallego, per una banda i els calafellencs Jazzul per l'altra.

El passat divendres 6 de setembre vam poder disfrutar del "Mano a Mano", amb el saber fer i el bon humor del duet, que va aprofitar aquest concert per donar per acabada la gira d'estiu, on han donat a conèixer "Desfragmentos", el nou disc de Nacho Romero.

Van comptar amb la col·laboració del percussionista Francesc Saz i la cantant Carol Àvila, de la formació Kru Laville, així com la del baixista Manuel Gonzalez, la cantant Sonia Linares.

Tot això, mentre jo em posava al lío amb els pinzells. Què millor que acabar l'estiu amb una imatge evocadora del mar? "Viento del Sur", el single de Nacho a Desfragmentos i "Ser de Luz" de Raúl Gallego van donar-hi títol.

Aquí teniu una mostra del reportatge gràfic exhaustiu que em van fer el Platika i la Polín. Van visualitzar que el quadre seria per ells i, finalment, l'atzar els va premiar. Mai una entrega de premis havia estat tan apoteòsica!!

Fent entrega del premi al Platika i la Polín.

D'esquerra a dreta, Raúl Gallego, Nacho Romero, Laura Tous i Manuel Gonzalez.

L'actuació va finalitzar amb una jam on vaig poder cantar una versió de El Lado Oscuro, de Jarabe de Palo amb Carol Àvila. Visca la improvització!

D'esquerra a dreta: Laura Tous, Raúl Gallego, Francesc Saz, Nacho Romero, Manuel Gonzalez i Carol Ávila.
Foto: Raúl Gallego.

Podeu seguir les imatges d'events com aquest al perfil d'Instagram FEMMEDARGENT. Salut i art!

Pintura en directe al Sam amb la Banda del Sam

Hola de nou!

El passat divendres 30 d'agost, al Sam del polígon Les Mates del Vendrell, es va fer un tribut a les veus femenines del rock i el soul  amb les versions de La Banda del Sam, amb Sonia Linares a la veu, Manu Gonzalez al baix, Quim Carnicero al teclat i Pere Masdeu a la bateria. Ens van delectar amb diferents versions de cantants com Donna Summer, Tina Turner, Patty La Belle, Alanis Morissette, Areta Franklin, Luz Casal, Etta James, entre d'altres.

I per fer més especial l'ocasió, vaig pintar un quadre en directe, inspirat en la música de These Boots Are Made for Walkin' de Jessica Simpson. "This Music Was Made for Walking" és el títol de la pintura que es va endur la guanyadora del sorteig que es va fer al final de l'actuació.

Foto: Sonia Linares.

En un break de la pintura, cantant Blues is My Business i Ought to Know.

Quadre acabat. Foto: Alex Carasol.

Podeu seguir les fotos d'events com aquest buscant el perfil d'Instagram FEMMEDARGENT.

Si voleu veure més obra meva, us recordo que a la part superior d'aquest blog hi ha un botó que us conduirà al meu flikr. Sigueu-hi benvinguts!

Pintura en directe amb Et-Co* al Bona Ona

Hola a tots!

Com alguns ja sabeu, aquest estiu m'he estrenat pintant en directe la música de grups com els calafellencs Et-Co*, que amb la seva fusió de músiques del món ens ofereixen una gran festa tribal allà on van. Aquest va ser el cas del dimecres 14 d'agost al xiringuito Bona Ona, al límit entre Segur de Calafell i Cunit platja.

En aquesta ocasió, ens presentàven el grup complert amb Sonia Linares a la veu, David Chueca a la guitarra, Pere Masdeu a la bateria, Francesc Saz a la percussió i la nova incorporació, Bertrand Maunier al baix.

Reportatge fotogràfic Gabriel Mestre Sole.

Tots junts, van presentar-nos el Planeta Et-Co*, el peculiar paratge fantàstic que neix de la seva música, atrapat a un lloc remot de l'espai, oprimit pels invasors que volen matar-li la vida. Però Et-Co* és un planeta amb recursos, per això els etkonians han decidit escampar llavors per tot l'espai i fer extensiu el seu missatge d'expansió, vida, alegria i creativitat a tots els racons de l'univers.

Aquest viatge intergalàctic aviat es materialitzarà en el primer disc de la formació musical. O sigui, que estigueu atents! Podeu seguir els seus passos pel Facebook a "EtCo Folk Étnic Contemporani".

Procés del quadre en directe, des de l'objectiu de Gabriel Mestre Sole.

Anunciant el sorteig. Fotos: Gabriel Mestre Sole.

Acabant Planeta Et-Co*. Imatge captada pel xiringuito Bona Ona, platja de Cunit.

El quadre resultant de la vetllada va ser sortejat entre els assistents, que van col·laborar amb la seva participació a un preu popular.

Però el més important va ser la festa, amb uns coros fantàsticament espontanis a la ja mítica cançó "El Oasis" que van fer ballar a tothom, grans i petits. La màgia del Carib al límit entre la platja de Segur de Calafell i Cunit. Què més es pot demanar? ^_^

Reportatge fotogràfic Gabriel Mestre Sole.

Si voleu veure més obra meva, us recordo que a la part superior d'aquest blog hi ha un botó que us conduirà al meu flikr. Sigueu-hi benvinguts!

Exposició al Sunset. Capítol 4

Hola de nou! El treball en les aquarel·les del concert d'Et-Co* m'ha tingut una mica entretinguda aquests últims dies, però continua la meva exposició al Sunset Beach Essence de Segur de Calafell (Pg. Marítim 255)

Avui us parlaré una miqueta de la sèrie Puzzle de Mirades, una de les obres que ha despertat més interès. També vaig tenir oportunitat de parlar-ne a l'entrevista que em van fer recentment al programa La Factoria de RTV El Vendrell i que podeu visualitzar a la tele a la carta Entrevista aquí!

Fotografia de la sèrie a la facultat de Belles Arts de la UB, 2005.

La sèrie té el seu origen i elaboració mentre estava preparant el projecte final de pintura. Aleshores estava inmersa en les maneres de representació i relació entre microcosmos i macrocosmos. Com intereraccionen sistemes d'ordre més petits amb sistemes més grans, com allò gran està conformat per parts, que si s'analitzen de prop, tenen altres parts que són divisibles una altra vegada, i així successivament.

Amb tot això, se'm va acudir pensar com actuava aquesta constant en la natura en el fet de la construcció de la identitat humana. Des de que hem entrat a la era post-moderna, amb la globalització i l'esborrament de moltes fronteres, l'identitat està en crisi. O això ens dèien. Si la crisi té a veure amb un qüestionament, crec que hem d'estar-hi d'acord. La manera de relacionar-nos i comunicar-nos, ha canviat, i això ha fet canviar també la forma com ens presentem davant dels altres.

Aleshores encara no estava extès com ara el fenòmen de les xarxes socials, però començava a gestar-se. I començaven a veure's les fotografies de perfil. Quin és el fragment més petit que podem mostrar on encara estem mostrant un tret característic, fàcil de reconèixer i d'identificar? Fins a quin punt aquest fragment ens identifica a nosaltres, al nostre caràcter, la nostra persona? O què estem creant, amb aquesta imatge que vol cridar l'atenció, però que alhora potser ens amaga?

Reflexions com aquestes em van portar a escollir fragments de fotografies trobades per internet i fragments de fotografies meves i representar-les a l'oli en blanc i negre per posar-les en comú a l'espai expositiu. Alguna cosa ens crida l'atenció en la neutralitat bi-cromàtica? Qui reconeixem? Aquest és el joc que us proposa la sèrie. Jugueu?

Col·laboració pictòrica amb Et-Co*

Hola! Sé que vaig prometre mostrar aviat les fotos i que m'he retrassat una mica... Perdó!

Com ja vaig introduïr en l'últim post sobre l'aquarel·la que tinc exposada al Sunset Beach Essence de Segur de Calafell (Passeig Marítim 255),  el passat divendres 10 de maig vaig fer la meva primera col·laboració pintant les cançons del grup calafellenc Et-Co* al Niu Espai d'Art de Barcelona, a l'avinguda Almogàvers 208, al barri del Poblenou.

Al final vaig fer un sketch de cada cançó! La meva idea era plasmar un dibuix esquemàtic del moment, i després asseure'm a casa i afegir alguna coseta més. Com que ho vaig fent a estones, ni de conya m'ha donat temps de retocar totes les il·lustracions, però creia que ja era hora de penjar algo, perquè es vegi el procés de treball. Si hi ha més canvis, ja us mantindré informats ;)

Waiting in Vain

A Keré

Arquetipe

El Oasis

Inspiració del moment, buscant el foc.

Do you think like me?

Do you think like me? - amb colors.

Love & Hate

Hein Hama

Ama Terra

Exposició al Sunset. Capítol 3

Enllaçant amb el tema de l'aigua que vaig encetar l'altre dia, avui parlarem de l'aquarel·la...

De fet, és el llenguatge pictòric que he estat practicant més els últims tres anys, per la seva simplicitat i immediatesa, al mateix temps que convida a una pinzellada més lenta i atenta. Dibuixar el petit detall pot ser una "feina de xinos", però també pot donar lloc a l'espontaneïtat de moment.

Les formes per les que em deixo portar, normalment són línies i rodones. Sovint m'han preguntat si pinto òvuls i espermatozous. Potser sí...  El que és cert, és que de manera recurrent pinto en relació amb el tema del creixement de les plantes, dels animals, de la vida en general. Potser perquè, per mi, la creativitat i la creació i creixement formen part del mateix cicle vital i no puc destriar-los.

M'agrada sobretot dibuixar amb música. I avui tindré l'oportunitat de fer-ho al costat dels meus amics d'Et-Co* al NIU ESPAI ART, un taller d'art innovador al bell mig del Poblenou de Barcelona.

El concert serà a les 20h i l'adreça de l'espai és al carrer Almogàvers, 208. L'entrada serà gratuïta amb la possibilitat de fer una aportació voluntària per recolzar els artistes. Us animeu? :)

Aquí teniu més informació sobre el grup i l'espai artístic!

Exposició al Sunset. Capítol 2

Al principi de començar a pintar no m'interessava tant documentar-me com agafar uns quants materials i "fer cuinetes" amb ells.

Blau, groc, sorra i làtex. I una idea de com vull expressar la frescor que em transmet l'aigua de la platja, quan t'esquitxa i està tan freda que et fa saltar, perquè forma part del ritual... Mullar-se esquitxant, apretar les dents mentre veus venir les ones, amb les que acabes barallant-te a hòsties.

Els de costa, som de mar, ens n'adonem o no. I això surt. Sobretot quan estàs envoltat de ciment i t'adones que t'has acostumat a veure el mar cada matí per la finestra. Ni que sigui de lluny. Saps que està allà. Que hi pots anar quan vulguis. I potser per això fa temps que no hi vas.

El blau del cel, el groc de la llum, la textura de la sorra emprenyadora. La sensació d'espai en expansió quan omples els pulmons d'aire salat.

I qui diu aigua de mar, diu pluja. Els que em coneixeu ja sabeu com m'encanta el tema del cicle de l'aigua com la renovació i la neteja de les coses velles.

Però l'aigua també pot ser un impacte. Una esquitxada et pot fer despertar de cop i obrir-te els ulls de bat a bat per veure una situació més clara, per parar un moment i adonar-te del que està passant, tant a fora com a dins.

Amb aquesta petita intro, volia aprofitar per deixar-vos amb una cançó que em va sorpendre des del primer moment que la vaig sentir... Splish! Splash! Sploo!, una cançó de la formació musical The Irrepressibles, encapçalada per Jamie McDermott, un home que aconsegueix que la seva veu faci piruetes increïbles.

Amb ells us deixo...

Splish Splash Sploo