Després de les madalenes normals i les de farcit de melmelada m'he llançat a fer muffins! I quina diferència hi ha entre una madalena i una muffin? Segons el Xavier Barriga (el sr que ha escrit el llibre de receptes que estic fent servir) la diferència bàsica és que es substitueix l'oli per mantega... tot i que també es poden fer muffins amb oli (¬_¬? en què quedem). Però vaja... la manera de preparar-les és molt diferent. Primer t'ho has de currar perquè la mantega acabi tenint textura de pomada. Al llibre diu que s'ha de fer a temperatura ambient. Ja us dic jo que ni el sr Barriga ni ningú del món té collons de fer-ho així. O això, o el nostre benvolgut senyor té un braç súperdesarrollat només de fer això... i en aquest cas, ja m'agradaria a mi veure-ho, sabeu?
Es pot fer el trucu de l'almendrucu de posar la mantega al forn uns segons abans de començar a treballar-la, com fa ma mare. Jo he sigut més bruta, i després de tallar-la ben petiteta, l'he treballat amb les mans. Una guarrada? Sí. Però també mola més. Seguidament s'hi havia d'afegir el sucre. Moreno, en aquest cas. Jo he aprofitat un sucre de canya natural que ja tenia, que és d'una qualitat estupenda. "Sucre que camina" n'hi dic jo. Perquè és d'aquest, que quan el poses dins la sucrera, continua bellugant un rato, com si estigués viu!
Tot ho he barrejat a forquilla, o sigui que tinc el cel guanyat! En acabar el sucre s'afegia la xocolata desfeta, després els rovells dels 5 ous i després les clares, ben batudes. No posava que tinguéssin que ser a punt de neu. Tampoc les hi he posat. Però quasi quasi... Quin límit de batre clares hi ha quan al llibre posa "com més batudes estiguin, més esponjosa sortirà la muffin"? Són aquelles coses de "ojo de buen cubero" que fan de mal concretar. En fi... que les he batut bé, amb el robot batedora, les he barrejat, i al final de tot s'afegia la farina amb el llevat i la sal, prèviament barrejades. M'he portat bé i he anat afegint, a poc a poc, la farina, passada per un colador. No m'ha costat gaire de barrejar.
I com ja he dit altres vegades, amb els temes de les proporcions tinc un problema. Tot i que miro de seguir la recepta al peu de la lletra, sempre me'n surten de més! I pensava fins ara: això és que poses el llevat sense medir, a ull, i la massa et creix més. I pensava: ara no tindràs aquest problama, per dues raons. 1- He mesurat la quantitat de llevadura. 2-L'altra diferència entre les muffins i les madalenes, és que la massa de les muffins no s'ha de deixar reposar perquè faci efecte el llevat.
Doncs... La recepta era per 15 muffins... I ME N'HAN SORTIT 25! Això sí, mini muffins! Perquè els motllos son petits i no dónen per molt. Però he flipat... Que me n'han sortit 10 de més! Jo no sé què faig.
A l'hora de ficar-les al forn, he seguit amb el truc de posar paper de diari a sota dels motllos. Aquest cop he posat dos fulls sencers de diari, un a sobre de l'altre. I l'escalfor ha estat tota l'estona per sota. La massa de les muffins m'ha quedat com si fos una musse de xocolata. Al llibre posava que és normal, al treure-les del forn, que sembli que encara estàn una mica crues de sobre, que després quan es refreden ja agafen cos per si soles. I dóno fe que és així. Però una cosa important: és com si fossin un pudding. Si obres el forn de cop s'espatxurren. Que és el que m'ha passat en dues ocasions. Com podeu veure ja a la primera foto, la meitat estàn com arrugades de sobre i les altres estàn bé, tenen un aspecte de madalena normal.
Les dues m'han quedat igual de bones i ben cuites de dins. No se m'han cremat de sota. Però les primeres i les últimes, m'han baixat i se m'han arrugat de dalt. Les segones no.
Sembla mentida, no, que puguin quedar tan diferents a partir de la mateixa massa? Almenys a mi m'ha semblat curiós. I he de dir que estic farta de rentar els motllos de silicona cada vegada. Em sembla que la propera compraré papers, d'aquells típics de madalena de tota la vida. Tinc ganes de provar de fer madalenes de diferents tamanys també... que les que he fet fins ara em surten tan minis que amb dues mossegades te les puleixes i no pot ser, no pot ser...
Espero que us hagin agradat. Ens veiem alego ^_^
