Exposició al Sunset. Capítol 1

Bon dia a tots i totes :)

Abans que res, gràcies als que vau venir el passat diumenge dia 21 d'abril a la inauguració de la meva nova mostra de pintures al Sunset Beach Essence (Passeig Marítim de Segur de Calafell 255)  i, per descomptat, a la Carol i el Dani per cedir-me l'espai. Una abraçada a tots!! Vau fer d'aquella tarda un moment molt especial!!

Pels que us ho vau perdre, podeu anar seguint en aquest blog la proposta que vaig encetar d'obrir les pintures a altres històries i mirades. Pels que visiteu el Sunset Beach Essence, també està explicada a la paret, al quadret de sota del gat:

Comencem pel començament... amb els tres quadres de la sèrie Univers Oníric que vaig escollir per encetar la visita. 

El color, l'ús de la pinzellada per marcar ritmes, direccions... Velocitat...  Era l'any del curs acadèmic 2003-2004 a la facultat de Belles Arts. En aquella època recordava amb nostàlgia la visita que havia fet, amb l'institut, al Museu Van Gogh d'Amsterdam. 

La sèrie Univers Oníric era la meva primera experiència amb la pintura a l'oli. Ja m'havien dit com n'era d'agradable i fàcil treballar amb la seva textura. Realment crec que ho vaig disfrutar, jugant amb la longitud i la direcció de la pinzellada; jugant amb la juxtaposició de colors complementaris, que sempre m'ha agradat tant; buscant una mena d'equilibri en el color, enmig del caos de les múltiples taques, recordant la lucidesa dels impressionistes i el seu apassionament per l'estudi del color.

Però, en el meu cas, jo no estava batallant per representar res real, sinó que buscava un lloc on poder perdre'm, més semblant al món dels somnis. Un lloc on tot és possible...

Perquè entretenir-se a representar "lo real" quan la pintura et dóna la capacitat de fer visible allò que és invisible? Mostrar alguna cosa de l'espai de la imaginació, fantàstic, eteri... i al mateix temps tant necessari.

Què seria de les nostres vides si, de petits, no haguéssim tingut un amic imaginari? Quan mirem enrere, què recordem amb aquella barreja de nostàlgia i emoció? La marca de roba que portàvem o els jocs que inventàvem en els nostres móns imaginaris? En aquells móns érem gegants, guerrers, exploradors, teníem poders... allí no érem petits, ni teníem por de la foscor. Si venia un monstre, el matàvem amb una espasa o el fèiem desaparèixer amb una vareta màgica. Teníem clar que el director de la història érem nosaltres.

I parlant d'històries... L'any passat es van realitzar una sèrie de restauracions de les pintures de Van Gogh, recuperant-ne el color original. A part d'això, l'artista Jasper Visser va reinterpretar alguns quadres convertint-los en petits relats 3D que podeu contemplar al blog. 

The museum of the future

Les pintures no només depenen de la mirada del pintor, sinó de la mirada de qui les contempla. Així, sempre es van mantenint vives.

Continuarà... dijous que ve ;)