Hola de nou! Com que ja no podia resistir més haver de rentar cada vegada els 9 motlles de silicona que tinc, vaig anar a comprar papers de madalena. Aquestos que he fet servir els vaig comprar a Cal Mariet (El Vendrell) i són força grans. He posat els papers de dos en dos, com em va dir ma mare que ho féien amb les madalenes del forn (mun avi era forner, pels qui no ho sapigueu). I ho he fet, però igualment s'han espatarrat una mica. Però vaja... també m'han quedat més grans i m'han agradat: cada cop tenen més pinta de madalenes de veritat! :3
Aquest cop he tunejat una mica la recepta fent una barreja de dues receptes del llibre MAGDALENAS del Xavier Barriga: les madalenes integrals i les de cereals variats amb llavors torrades. La segona recepta era amb un futimer de farines diferents integrals, barrejades amb un altre futimer de llavors varies. Segur que són molt bones, però cada cosa d'aquestes integrals és un huevo de cara i passo de gastar-me una fortuna de cop i volta només per fer unes madalenes.
Resumint, que he fet la massa de madalena integral, amb farina de blat integral, tal qual com ho diu a la recepta, i al final he barrejat les llavors que m'han semblat. El sucre també és integral, però aquest cop he fet servir sucre moreno normal, no del que camina. He passat de fer servir oli d'oliva i n'he fet servir de girasol, que queda bé i en teníem per casa. Quan he tingut la pasteta feta he afegit 70gr de llavors de pipes de girasol, sèsam i muesli (d'aquell per posar a la llet del matí). Es poden veure una mica en aquesta foto de la madalena tallada pel mig.
Tot això ja ho tenia, però volia posar, almenys, una pijada. Vaig anar a comprar expressament llavors de rosella. I vaig veure una altra cosa que s'hi assemblava i em va molar més: les llavors de chía. Es veu que són la hòstia: antioxidants, riques en omega3 i omega6, fibra i proteïnes vegetals. O sigui, que t'ajuden a equilibrar el metabolisme, la pressió sanguínia, lo que seria el tránsit intestinal i t'ajuden a estar més concentrat, espavilat i de bona lluna. Ah, si! S'han de moldre o aixafar una mica abans de consumir, que sinó, no fan efecte! Jo les vaig aixafar una mica amb la mà de morter, abans d'escampar-les sobre la massa de madalena.
Per ara, el que trobo és que... riu-te'n tu del moment All Bran! I la molla és dolça, però no d'aquell dolç empalagós que te'n fotries deu de madalenes. Amb una o dues et quedes bé.
Un altre esdeveniment: per primer cop em van sortit tantes madalenes com indicava a la recepta! Catorze! (i no vull ni sentir el típic acudit!) Ni una més ni una menys!
També va ser la primera vegada que vaig fer servir una mànega pastissera en comptes de les espàtules de plàstic. La veritat és que, un cop la tens plena, fas més via omplint les madalenes. Però la peripècia de ficar tota la massa dins la mànega pastissera no me la va treure ningú! Falta de pràctica. Només puc dir que no hi va haver ferits greus ni massa malbaratada. L'únic que em va passar és que potser estava una mica massa plena fins dalt i de vegades me'n sortia per on no tocava... però vaja. Ens ha passat a tots els que hem volgut fer-nos el pastisser XD
Això sí, no tornaré a fer servir la batedora elèctrica per barrejar les llavors amb la massa! Quasi em carrego el motor! Ja sé que pot semblar de lògica, però és que, tal i com ho posava al llibre, semblava que s'havia de barrejar a màquina, però jo no podia. Aquesta vegada, la massa em va quedar tan densa que la feinada era meva per remenar-la amb una cullera! Em pensava que em quedaria mal barrejat i que se'm courien malament. Però no. Divuit minuts, aproximadament, i estaven al seu punt. Aquest cop també vaig posar dos fulls de paper de diari plegat a sota de les madalenes i no se'm van cremar.
Ara per ara, és la recepta que m'ha agradat més de fer i com m'ha sortit. A veure si a la propera puc fer realitat el meu somni de fer unes muffins gegants, com les que vénen pels puestus, però més bones! Uhhhh! ^_^ <3
