Madalenes d'Espelta

INGREDIENTS

2 ous mitjans
70 cc de llet de soja
220 cc d'oli de girasol
120 cc de sucre moreno
Farina d'espelta (la que admeti la massa)
1 sobre de Maizena (16 gr)
Ratlladura d'una llimona



EINES

medidors de 225 cc, 112cc i 75 cc.
12 càpsules de paper grans
paper de forn
mànega pastissera
forn Teka HE-610 de fa vint anys

Cocció a 250º. 18 minuts. Quantitat: 12 madalenes.

Preparats per fer una recepta la mar de fàcil? Es fa com la recepta de madalenes normals, l'únic que es fa és substituïr la farina normal per farina d'espelta. És aconsellable barrejar els ingredients, de menys densos a més i batre bé la barreja entre un ingredient i l'altre. Una cosa que m'ajuda és apuntar-me els ingredients "per ordre d'aparició a escena", com en la llista que he posat en aquest post.

Al final m'he decidit per no posar una quantitat de farina concreta. Crec que la millor solució, i més en el cas de les farines no refinades, és anar-ne afegint a poc a poc fins que la massa agafi una consistència. S'ha de poder remenar sense dificultat, però si aboqueu el recipient de la massa, no ha de caure. Ha de ser viscosa. A l'hora d'abocar-la a la mànega pastissera necessitareu una espàtula.

La recepta és per 12 però avui m'he passat omplint alguns motllos i me n'han sortit 11. No passa res, són coses que passen.

El resultat?

El gust és suau i la textura esponjosa. La única pega? Que a les botigues on venen la famosa farina d'espelta es passen quantitat amb el preu. És llàstima que per menjar sa s'hagi de pagar més del doble per un paquet de farina. En fi... Anem amb la descripció de les seves qualitats, per si això us anima:

La farina d'espelta està feta de la variant més antiga del blat. Té més vitamines, minerals i oligoelements que les altres farines. A més, la farina d'espelta integral aporta, a més de fibra, magnesi, fòsfor, ferro i vitamines E i B, essent adequada per a les persones que no toleren fàcilment els productes elaborats amb blat comú. Així i tot, les persones celíaques (intolerants al gluten) no poden consumir-ne. (Extracte de: X. Barriga, Magdalenas, Grijalbo)

Madalenes de Garrofa Integrals

INGREDIENTS

 2 ous mitjans
120 cc de sucre moreno
70 cc de llet de soja
220 cc d'oli de girasol
Farina integral (la que admeti la massa)
1 cullerada sopera de farina de garrofa

1 sobre de Maizena (16 gr)

1 cullerada sopera de llavors de sèsam
1 cullerada sopera de llavors de chía



EINES

medidors de 225 cc, 112cc i 75 cc.
12 càpsules de paper grans
paper de forn
mànega pastissera
forn Teka HE-610 de fa vint anys

Cocció a 250º. 18 minuts. Quantitat: 12 madalenes.

Aquesta recepta és una variant de l'anterior (veure entrada Madalenes de Garrofa). El procediment és el mateix, però, a l'hora d'afegir la farina, he afegit primer uns 225 cc de farina integral, amb el medidor, després una única cullerada sopera de farina de garrofa i he acabat d'afegir farina integral, cullerada a cullerada, fins que m'ha semblat que la massa era prou consistent però encara fàcil de remenar. Aquest cop no m'ha fet falta afegir-hi suc de taronja. Tampoc he afegit la ratlladura de llimona, només les dues cullerades soperes de llavors de sèsam i chía triturades prèviament.

El resultat? Una madalena més suau de gust que l'anterior, però igualment poc dolça i esponjosa. Ideal per a aquelles ànimes massa sensibles per l'amargor de la garrofa, però que tampoc vulguin refusar tastar-la.

Gràcies, Pep, Montsessss, Àngels... per fer de tastaolletes oficials!

Madalenes de Garrofa

INGREDIENTS

 2 ous mitjans
120 cc de sucre moreno
70 cc de llet de soja
220 cc d'oli d'olivaverge extra
225 cc de farina
50 gr de farina de garrofa
un sobre de Maizena (16 gr)

ratlladura d'una llimona
suc d'una taronja
una cullerada sopera de llavors de sèsam
una cullerada sopera de llavors de chía


EINES

medidors de 225 cc, 112cc i 75 cc.
12 càpsules de paper grans
safata de teflón
mànega pastissera
forn Teka HE-610 de fa vint anys

Vaig sentir curiositat d'intentar fer madalenes amb farina de garrofa arrel d'una conversa amb ma mare. Té una amiga que en fa i deia que em passaria la recepta. Però jo no m'he esperat. Vaig anar a comprar la farina de garrofa i vaig buscar unes quantes receptes per internet. Vaig veure que en quasi totes feien servir uns 50 grams de farina de garrofa. Les receptes eren diferents i no tenia ganes de deixar el què havia estat fent fins ara, que m'agradava força. O sigui que vaig optar per fer les madalenes com sempre afegint 50 grams de farina de garrofa i, la resta, de farina normal, com sempre. Vaig provar-ho amb farina refinada primer, perquè és menys densa i és més fàcil que tot quedi bé a la primera.

Com sempre, vaig començar per batre els ous, afegint després la llet i l'oli, primer una i després l'altre, sense parar de batre perquè es barregi bé. Després el sucre. No acostumo a tamissar-lo perquè crec que si després de remenar deixes la massa uns minuts, mentre fas una altra cosa, el sucre ja es dissol tot sol en el líquid.

En aquest temps vaig passar per la trituradora les dues cullerades de sèsam i llavors de chía que afegiria al final. També vaig engegar el forn a 250º, amb la reixeta al mig, que ha d'estar escalfant-se com a mínim 20 minuts.

Després vaig afegir la farina normal i el llevat, a petites porcions i remenant bé cada cop que n'hi afegia perquè no es féssin grums. Vaig tirar aproximadament una mica més de la meitat de la farina que utilitzo habitualment. Seguidament vaig pesar 50 gr. de farina de garrofa. En acabat vaig començar a posar la farina de garrofa, també de mica en mica i remenant bé cada vegada. La massa es va espessir molt, tant que quasi no podia remenar-la. Per això vaig agafar un altre ingredient que havia trobat en altres receptes, d'afegir el suc d'una taronja. Era una taronja petita. Tot i així el que millor resulta és anar afegint el líquid a poc a poc fins que la massa torni a ser fàcil de remenar.

En acabat vaig afegir les dues cullerades de llavors triturades i vaig acabar de remenar. Per omplir els 12 motlles, prèviament col·locats en una safata de teflón, vaig posar la massa dins d'una mànega pastissera i vaig omplir-los fins a la meitat.

La cocció va ser a 250º amb l'escalfor per sota. Al cap de 10 minuts, quan les madalenes ja havien pujat, vaig girar la safata i vaig esperar uns 5 minuts més per punxar-les i comprovar que ja estaven fetes. Se'm van coure bé de tot arreu i no se'm van cremar gens de sota.

El sabor de la garrofa és fort i una mica amarg. Poc dolç. Amb un regust d'oli d'oliva verge extra. També es noten la llimona i la taronja, de fons. És una recepta que conquistarà els més "panarres"! Quemelestreuendelesmans!!

Gràcies, Marta, Josep i Sunay, per fer de tastadors oficials! ^_^