domingo, 8 de septiembre de 2013

Pintura en directe amb el Mano a Mano de Nacho Romero i Raúl Gallego, premi concurs de cantautors 2013 del Sam.

Hola de nou!

Aquest any, el concurs de cantautors del Sam del Vendrell tenia un primer premi compartit pels dos guanyadors, el Mano a Mano de Nacho Romero i Raúl Gallego, per una banda i els calafellencs Jazzul per l'altra.

El passat divendres 6 de setembre vam poder disfrutar del "Mano a Mano", amb el saber fer i el bon humor del duet, que va aprofitar aquest concert per donar per acabada la gira d'estiu, on han donat a conèixer "Desfragmentos", el nou disc de Nacho Romero.

Van comptar amb la col·laboració del percussionista Francesc Saz i la cantant Carol Àvila, de la formació Kru Laville, així com la del baixista Manuel Gonzalez, la cantant Sonia Linares.

Tot això, mentre jo em posava al lío amb els pinzells. Què millor que acabar l'estiu amb una imatge evocadora del mar? "Viento del Sur", el single de Nacho a Desfragmentos i "Ser de Luz" de Raúl Gallego van donar-hi títol.

Aquí teniu una mostra del reportatge gràfic exhaustiu que em van fer el Platika i la Polín. Van visualitzar que el quadre seria per ells i, finalment, l'atzar els va premiar. Mai una entrega de premis havia estat tan apoteòsica!!


Fent entrega del premi al Platika i la Polín.


D'esquerra a dreta, Raúl Gallego, Nacho Romero, Laura Tous i Manuel Gonzalez.


L'actuació va finalitzar amb una jam on vaig poder cantar una versió de El Lado Oscuro, de Jarabe de Palo amb Carol Àvila. Visca la improvització!

D'esquerra a dreta: Laura Tous, Raúl Gallego, Francesc Saz, Nacho Romero, Manuel Gonzalez i Carol Ávila.
Foto: Raúl Gallego.


Podeu seguir les imatges d'events com aquest al perfil d'Instagram FEMMEDARGENT. Salut i art!

miércoles, 4 de septiembre de 2013

Pintura en directe al Sam amb la Banda del Sam

Hola de nou!

El passat divendres 30 d'agost, al Sam del polígon Les Mates del Vendrell, es va fer un tribut a les veus femenines del rock i el soul  amb les versions de La Banda del Sam, amb Sonia Linares a la veu, Manu Gonzalez al baix, Quim Carnicero al teclat i Pere Masdeu a la bateria. Ens van delectar amb diferents versions de cantants com Donna Summer, Tina Turner, Patty La Belle, Alanis Morissette, Areta Franklin, Luz Casal, Etta James, entre d'altres.

I per fer més especial l'ocasió, vaig pintar un quadre en directe, inspirat en la música de These Boots Are Made for Walkin' de Jessica Simpson. "This Music Was Made for Walking" és el títol de la pintura que es va endur la guanyadora del sorteig que es va fer al final de l'actuació.

Foto: Sonia Linares.
En un break de la pintura, cantant Blues is My Business i Ought to Know.


Quadre acabat. Foto: Alex Carasol.


Podeu seguir les fotos d'events com aquest buscant el perfil d'Instagram FEMMEDARGENT.

Si voleu veure més obra meva, us recordo que a la part superior d'aquest blog hi ha un botó que us conduirà al meu flikr. Sigueu-hi benvinguts!

Pintura en directe amb Et-Co* al Bona Ona

Hola a tots!

Com alguns ja sabeu, aquest estiu m'he estrenat pintant en directe la música de grups com els calafellencs Et-Co*, que amb la seva fusió de músiques del món ens ofereixen una gran festa tribal allà on van. Aquest va ser el cas del dimecres 14 d'agost al xiringuito Bona Ona, al límit entre Segur de Calafell i Cunit platja.

En aquesta ocasió, ens presentàven el grup complert amb Sonia Linares a la veu, David Chueca a la guitarra, Pere Masdeu a la bateria, Francesc Saz a la percussió i la nova incorporació, Bertrand Maunier al baix.

Reportatge fotogràfic Gabriel Mestre Sole.

Tots junts, van presentar-nos el Planeta Et-Co*, el peculiar paratge fantàstic que neix de la seva música, atrapat a un lloc remot de l'espai, oprimit pels invasors que volen matar-li la vida. Però Et-Co* és un planeta amb recursos, per això els etkonians han decidit escampar llavors per tot l'espai i fer extensiu el seu missatge d'expansió, vida, alegria i creativitat a tots els racons de l'univers.

Aquest viatge intergalàctic aviat es materialitzarà en el primer disc de la formació musical. O sigui, que estigueu atents! Podeu seguir els seus passos pel Facebook a "EtCo Folk Étnic Contemporani".



Procés del quadre en directe, des de l'objectiu de Gabriel Mestre Sole.


Anunciant el sorteig. Fotos: Gabriel Mestre Sole.

Acabant Planeta Et-Co*. Imatge captada pel xiringuito Bona Ona, platja de Cunit.

El quadre resultant de la vetllada va ser sortejat entre els assistents, que van col·laborar amb la seva participació a un preu popular.

Però el més important va ser la festa, amb uns coros fantàsticament espontanis a la ja mítica cançó "El Oasis" que van fer ballar a tothom, grans i petits. La màgia del Carib al límit entre la platja de Segur de Calafell i Cunit. Què més es pot demanar? ^_^



Reportatge fotogràfic Gabriel Mestre Sole.

Si voleu veure més obra meva, us recordo que a la part superior d'aquest blog hi ha un botó que us conduirà al meu flikr. Sigueu-hi benvinguts!

lunes, 27 de mayo de 2013

Exposició al Sunset. Capítol 4

Hola de nou! El treball en les aquarel·les del concert d'Et-Co* m'ha tingut una mica entretinguda aquests últims dies, però continua la meva exposició al Sunset Beach Essence de Segur de Calafell (Pg. Marítim 255)

Avui us parlaré una miqueta de la sèrie Puzzle de Mirades, una de les obres que ha despertat més interès. També vaig tenir oportunitat de parlar-ne a l'entrevista que em van fer recentment al programa La Factoria de RTV El Vendrell i que podeu visualitzar a la tele a la carta Entrevista aquí!

Fotografia de la sèrie a la facultat de Belles Arts de la UB, 2005.
La sèrie té el seu origen i elaboració mentre estava preparant el projecte final de pintura. Aleshores estava inmersa en les maneres de representació i relació entre microcosmos i macrocosmos. Com intereraccionen sistemes d'ordre més petits amb sistemes més grans, com allò gran està conformat per parts, que si s'analitzen de prop, tenen altres parts que són divisibles una altra vegada, i així successivament.

Amb tot això, se'm va acudir pensar com actuava aquesta constant en la natura en el fet de la construcció de la identitat humana. Des de que hem entrat a la era post-moderna, amb la globalització i l'esborrament de moltes fronteres, l'identitat està en crisi. O això ens dèien. Si la crisi té a veure amb un qüestionament, crec que hem d'estar-hi d'acord. La manera de relacionar-nos i comunicar-nos, ha canviat, i això ha fet canviar també la forma com ens presentem davant dels altres.

Aleshores encara no estava extès com ara el fenòmen de les xarxes socials, però començava a gestar-se. I començaven a veure's les fotografies de perfil. Quin és el fragment més petit que podem mostrar on encara estem mostrant un tret característic, fàcil de reconèixer i d'identificar? Fins a quin punt aquest fragment ens identifica a nosaltres, al nostre caràcter, la nostra persona? O què estem creant, amb aquesta imatge que vol cridar l'atenció, però que alhora potser ens amaga?

Reflexions com aquestes em van portar a escollir fragments de fotografies trobades per internet i fragments de fotografies meves i representar-les a l'oli en blanc i negre per posar-les en comú a l'espai expositiu. Alguna cosa ens crida l'atenció en la neutralitat bi-cromàtica? Qui reconeixem? Aquest és el joc que us proposa la sèrie. Jugueu?

jueves, 23 de mayo de 2013

Col·laboració pictòrica amb Et-Co*

Hola! Sé que vaig prometre mostrar aviat les fotos i que m'he retrassat una mica... Perdó!

Com ja vaig introduïr en l'últim post sobre l'aquarel·la que tinc exposada al Sunset Beach Essence de Segur de Calafell (Passeig Marítim 255),  el passat divendres 10 de maig vaig fer la meva primera col·laboració pintant les cançons del grup calafellenc Et-Co* al Niu Espai d'Art de Barcelona, a l'avinguda Almogàvers 208, al barri del Poblenou.





Al final vaig fer un sketch de cada cançó! La meva idea era plasmar un dibuix esquemàtic del moment, i després asseure'm a casa i afegir alguna coseta més. Com que ho vaig fent a estones, ni de conya m'ha donat temps de retocar totes les il·lustracions, però creia que ja era hora de penjar algo, perquè es vegi el procés de treball. Si hi ha més canvis, ja us mantindré informats ;)

Waiting in Vain

A Keré

Arquetipe

El Oasis

Inspiració del moment, buscant el foc.

Do you think like me?

Do you think like me? - amb colors.
Love & Hate

Hein Hama
Ama Terra


viernes, 10 de mayo de 2013

Exposició al Sunset. Capítol 3


Enllaçant amb el tema de l'aigua que vaig encetar l'altre dia, avui parlarem de l'aquarel·la...

De fet, és el llenguatge pictòric que he estat practicant més els últims tres anys, per la seva simplicitat i immediatesa, al mateix temps que convida a una pinzellada més lenta i atenta. Dibuixar el petit detall pot ser una "feina de xinos", però també pot donar lloc a l'espontaneïtat de moment.

Les formes per les que em deixo portar, normalment són línies i rodones. Sovint m'han preguntat si pinto òvuls i espermatozous. Potser sí...  El que és cert, és que de manera recurrent pinto en relació amb el tema del creixement de les plantes, dels animals, de la vida en general. Potser perquè, per mi, la creativitat i la creació i creixement formen part del mateix cicle vital i no puc destriar-los.

M'agrada sobretot dibuixar amb música. I avui tindré l'oportunitat de fer-ho al costat dels meus amics d'Et-Co* al NIU ESPAI ART, un taller d'art innovador al bell mig del Poblenou de Barcelona.

El concert serà a les 20h i l'adreça de l'espai és al carrer Almogàvers, 208. L'entrada serà gratuïta amb la possibilitat de fer una aportació voluntària per recolzar els artistes. Us animeu? :)


jueves, 2 de mayo de 2013

Exposició al Sunset. Capítol 2


Al principi de començar a pintar no m'interessava tant documentar-me com agafar uns quants materials i "fer cuinetes" amb ells.

Blau, groc, sorra i làtex. I una idea de com vull expressar la frescor que em transmet l'aigua de la platja, quan t'esquitxa i està tan freda que et fa saltar, perquè forma part del ritual... Mullar-se esquitxant, apretar les dents mentre veus venir les ones, amb les que acabes barallant-te a hòsties.

Els de costa, som de mar, ens n'adonem o no. I això surt. Sobretot quan estàs envoltat de ciment i t'adones que t'has acostumat a veure el mar cada matí per la finestra. Ni que sigui de lluny. Saps que està allà. Que hi pots anar quan vulguis. I potser per això fa temps que no hi vas.

El blau del cel, el groc de la llum, la textura de la sorra emprenyadora. La sensació d'espai en expansió quan omples els pulmons d'aire salat.

I qui diu aigua de mar, diu pluja. Els que em coneixeu ja sabeu com m'encanta el tema del cicle de l'aigua com la renovació i la neteja de les coses velles.

Però l'aigua també pot ser un impacte. Una esquitxada et pot fer despertar de cop i obrir-te els ulls de bat a bat per veure una situació més clara, per parar un moment i adonar-te del que està passant, tant a fora com a dins.

Amb aquesta petita intro, volia aprofitar per deixar-vos amb una cançó que em va sorpendre des del primer moment que la vaig sentir... Splish! Splash! Sploo!, una cançó de la formació musical The Irrepressibles, encapçalada per Jamie McDermott, un home que aconsegueix que la seva veu faci piruetes increïbles.

Amb ells us deixo...

Splish Splash Sploo

jueves, 25 de abril de 2013

Exposició al Sunset. Capítol 1

Bon dia a tots i totes :)

Abans que res, gràcies als que vau venir el passat diumenge dia 21 d'abril a la inauguració de la meva nova mostra de pintures al Sunset Beach Essence (Passeig Marítim de Segur de Calafell 255)  i, per descomptat, a la Carol i el Dani per cedir-me l'espai. Una abraçada a tots!! Vau fer d'aquella tarda un moment molt especial!!

Pels que us ho vau perdre, podeu anar seguint en aquest blog la proposta que vaig encetar d'obrir les pintures a altres històries i mirades. Pels que visiteu el Sunset Beach Essence, també està explicada a la paret, al quadret de sota del gat:


Comencem pel començament... amb els tres quadres de la sèrie Univers Oníric que vaig escollir per encetar la visita. 

El color, l'ús de la pinzellada per marcar ritmes, direccions... Velocitat...  Era l'any del curs acadèmic 2003-2004 a la facultat de Belles Arts. En aquella època recordava amb nostàlgia la visita que havia fet, amb l'institut, al Museu Van Gogh d'Amsterdam. 

La sèrie Univers Oníric era la meva primera experiència amb la pintura a l'oli. Ja m'havien dit com n'era d'agradable i fàcil treballar amb la seva textura. Realment crec que ho vaig disfrutar, jugant amb la longitud i la direcció de la pinzellada; jugant amb la juxtaposició de colors complementaris, que sempre m'ha agradat tant; buscant una mena d'equilibri en el color, enmig del caos de les múltiples taques, recordant la lucidesa dels impressionistes i el seu apassionament per l'estudi del color.

Però, en el meu cas, jo no estava batallant per representar res real, sinó que buscava un lloc on poder perdre'm, més semblant al món dels somnis. Un lloc on tot és possible...

Perquè entretenir-se a representar "lo real" quan la pintura et dóna la capacitat de fer visible allò que és invisible? Mostrar alguna cosa de l'espai de la imaginació, fantàstic, eteri... i al mateix temps tant necessari.

Què seria de les nostres vides si, de petits, no haguéssim tingut un amic imaginari? Quan mirem enrere, què recordem amb aquella barreja de nostàlgia i emoció? La marca de roba que portàvem o els jocs que inventàvem en els nostres móns imaginaris? En aquells móns érem gegants, guerrers, exploradors, teníem poders... allí no érem petits, ni teníem por de la foscor. Si venia un monstre, el matàvem amb una espasa o el fèiem desaparèixer amb una vareta màgica. Teníem clar que el director de la història érem nosaltres.

I parlant d'històries... L'any passat es van realitzar una sèrie de restauracions de les pintures de Van Gogh, recuperant-ne el color original. A part d'això, l'artista Jasper Visser va reinterpretar alguns quadres convertint-los en petits relats 3D que podeu contemplar al blog. 





Les pintures no només depenen de la mirada del pintor, sinó de la mirada de qui les contempla. Així, sempre es van mantenint vives.

Continuarà... dijous que ve ;)

domingo, 17 de marzo de 2013

Pastís Sugar Pink

Hola de nou!

Aquí em teniu amb una remasterització de la clàssica recepta del pastís del yogur! Aquest cop, amb un toc rosa, com ve sent habitual en mí últimament... alguns ja em diuen miss Sugar Pink ;)

INGREDIENTS

Com sabeu els que ja em llegiu, poso els ingredients en ordre d'aparició...

1 yogur (el natural és el clàssic, però si en teniu un de gustos, pues també val... En aquest cas vaig posar un yogur grec, que és més cremós)
3 ous

A partir d'aquí, netegeu el vas del yogur i l'utilitzeu de mesura...
1 yogur d'oli de girasol o oli d'oliva suau (pels k teniu mania al de girasol)
2 yogurs de sucre (en aquest cas, sucre blanc, perquè volem que es vegin els colorins...)
3 yogurs de farina
1 sobre de llevat





A part, haurem desfet una rajola de xocolata blanca i hi haurem afegit colorant perquè quedi rosa. La barreja la deixem refredar a la nevera fins que torni a quedar dur. Aleshores passem la xocolata per la trituradora perquè quedi en forma de virutes.

Quan tenim la massa feta, podem afegir la quantitat de virutes que vulguem. Vista la experiència, no feu servir tota una rajola, com se'm va acudir a mi. La massa va pujar poc perquè la xocolata de dins pesava massa.









Doncs això. Quan està barrejat, feu mitja hora de forn a 210º i ale... A disfrutar d'un pa de pessic amb un toc dolç de xocolata blanca amorosida amb rosa, que l'amor s'hi posa! La primavera ja ha arribat als pans de pessic ;) Disfruteu-ho!

sábado, 23 de febrero de 2013

Money Pink Panter

Hola a totes i tots! Després d'una temporada deixant reposar aquest blog (potser massa, potser...) torno a les andades amb la meva versió del pastelet més fluorescent i extrany que recordem de la nostra infància: la Pantera Rosa!

I com no podia ser d'una altra manera, el pastís va amenitzar la vetllada d'una bona colla de Pink Panters! Nogensmenys, tota la plantilla d'èxtres pel videoclip del nou single de Jazzul, la cançó Money, féiem una pinta de gàngsters que no podíem amb ella! Els que hi éreu podeu donar fe!

I sense més dil·lació... al turrón de la recepta!

INGREDIENTS:

Pa de pessic:
2 ous
75 cc de nata líquida
112 cc d'oli de girasol (també es pot fer servir oli d'oliva suau)
225cc sucre (en aquest cas, sucre blanc refinat, per poder apreciar millor el color final)
450 cc de farina de força (farina refinada blanca especial per pastissos)
1 sobre de llevadura química
Colorant rosa ( se'n poden fer de naturals, però estoy en ello...)
Llet de soja ( no poso quantitat, és el medi que faig servir de comodí si la massa queda una mica espessa)

Cobertura de xocolata:
1 rajola de xocolata blanca (180 gr)
Colorant rosa ( quantitat al gust del consumidor)
Crema de llet (medi per dissoldre el colorant abans de barrejar-lo amb la xocolata)

Farcit:
Melmelada de fruites del bosc.


Procedim...

El primer és fer el pa de pessic barrejant els ingredients indicats. A la recepta els he escrit en l'ordre que els acostumo a posar: primer les coses més líquides i al final les més denses. Entre ingredient i ingredient ho barrejo bé amb la batedora perquè la massa vagi agafant bombolletes d'aire i no es facin grumolls. Ambdues coses ajuden a què després la textura del pa de pessic sigui esponjosa i lleugera. Al final de tot s'afegeix el colorant... Mica en mica, fins que obtenim el color desitjat.

En aquest cas, vaig fer servir un colorant especial per massa de pa de pessic. Amb molt poquet n'hi ha prou. Però és important que la massa us quedi una mica més fosca que el color final que voleu. Quan està al forn, la massa s'expandeix, o sigui, que creix i el color queda una mica més difuminat. És com quan infles un globus, que inflat té un color més suau que sense inflar. Us pot semblar una pijada, però a mi m'ha ajudat veure-ho així.





Mentrestant, tenia el forn escalfant-se a 210º. Un cop posada la massa dins del motllo, forrat amb paper de forn, s'enforna durant una mitja hora. El motlle ha de quedar a la meitat del forn. Millor posar-la damunt de la reixeta del forn, si en teniu, així es reparteix millor l'escalfor, la massa puja de manera més uniforme, etc... Quan creieu que ja està, punxeu el pa de pessic per comprovar que estigui fet i.... ja el podeu treure perquè es refredi.


Quan ja està fred, podeu tallar-lo per la meitat per farcir-lo amb la quantitat de melmedada que vulgeu. I si... ja ho sé... la Pantera Rosa original portava nata a dins, no melmelada. Però a mi no m'agrada la nata, o sigui que hi poso el que jo vull :P


Quan ja tenim l'entrepà de pastís fet, ja podem anar posant al foc un pot al bany maria per desfer la rajola de xocolata blanca.


Quan ja vaig tenir la xocolata desfeta vaig agafar una tasseta de cafè i vaig posar una mica de nata líquida, just per cobrir el fons de la tassa. Allí vaig posar la quantitat de tint que em va semblar abans d'anar-la afegint poc a poc a la xocolata.

Nota mental: vaig fer servir un colorant a l'aigua, o sigui, no soluble en medis greixosos, com la xocolata. Què vull dir amb això? Que vaig suar sang perquè la xocolata em quedés rosa, perquè no es barrejava bé! Compreu un colorant específic per tenyir xocolata, no sigueu tan garrulus com jo!

I quan ja està, ja podeu escampar la xocolata per sobre el pastís i decorar-lo com millor us sembli. En aquesta ocasió vaig fer servir uns tubs de colorins per escriure-hi damunt. La decoració no és gaire el meu fort, però ho segueixo intentant ^_^U



I quan ja està tot fet, es posa a la nevera perquè la xocolata s'endureixi i quedi ben adherida al pa de pessic. Si podeu posar el pa de pessic damunt d'una reixeta o alguna safata abans de començar a cobrir-lo amb la xocolata us pot ajudar després a agafar-lo i posar-lo al frigorífic sense fer un estropici! Dono fe!

L'últim pas és compartir-lo amb qui us doni la gana. O no. Depèn de la gula que tingueu a sobre.

En aquesta ocasió m'ha fet molta il·lusió compartir-lo amb el staff del videoclip de Money que hem gravat avui. Espero que hagi agradat a tothom! A qui li hagi agradat, que deixi el seu comentari! I a qui no li hagi agradat... que en faci un de millor i el porti el proper dia ;) Les receptes son per fer-les al nostre gust! Sigueu creatius!