Hola de nou! Ara feia temps que no ens vèiem! Benvinguts a la Odissea de la última recepta que he fet: les meves primeres MUFFINS AMB COSES A DINS!! En principi es diferencien de les magdalenes en què es fa servir mantega en comptes d'oli i normalment estàn farcides d'alguna cosa. En aquest cas, de fruites del bosc, gerds i nadius (més coneguts en castellà com frambuesas y arándanos).
La primera vegada que vaig fer la recepta, que originalment era per 20 muffins petits, vaig omplir 12 càpsules de paper... Van estar quasi 50 minuts al forn! Les vaig treure perquè ja sentia olor de socarrimat! I es van obrir d'una manera monstruosa i no van pujar. Vaig haver de posar el grill perquè s'acabéssin de fer. Se'm van coure, però no com jo volia. Van quedar bones, però massa planes. Eren com pets de monja gegants! Estava desolada...
O sigui que ho vaig tornar a intentar, i aquest cop, posant menys quantitat i dues càpsules per coure-les. I... tatxán...! El temps de cocció va ser normal, d'uns 17 minuts, i van pujar molt bé! :)
Si no recordo malament, em van sortir unes 15 muffins. Un cop cuites, vaig treure la càpsula de fora, que era més dura, i vaig deixar la de dins, amb estampat de papallones blanques sobre fons rosa. A tope de primaverals! :)
Aquestes sí que tenien una bona mida per poder encapsar... i a viatjar! Tant les càpsules com la caixa son de Sugar Mur. Moníssim tot! O no?
La següent tongada de muffins que vaig fer, no té foto. Vaig tenir uns petits conflictes amb la quantitat de sal que indicava a la recepta original del llibre de Xavier Barriga i m'hi vaig enfadar. O sigui que pobretes, no tenen foto. Al final, me la vaig acabar fent una mica meva. Si ho voleu provar, armeu-vos de valor, que la mantega és dura de pelar!
Recepta:
70gr de mantega
150gr de sucre mòlt (en aquest cas, morè)
3 ous
280gr de nata líquida
300gr de farina
una culleradeta de vainilla en pols
ratlladura d'una llimona
un sobre de Maizena
Fruites vermelles: gerds i nadius
Primer s'ha de tallar petita la mantega i treballar-la amb una forquilla fins que quedi amb la textura com d'una pomada. Després s'afegeix el sucre, que s'haurà passat prèviament per la picadora (1,2,3 per als amics...) perquè quedi com pols. Es va pastant amb la forquilla fins a integrar-ho tot. A continuació anem afegint la nata líquida i l'anem integrant. Tot això ho faig en una safata de vidre gran. En aquest punt, que la massa es comença a aigualir, poso els tres ous en un bol gran de vidre i els poso a batre. Després hi afegeixo la barreja que he fet de mantega, sucre i nata. A la recepta normal posa que s'ha de barrejar a mà. No sé perquè, però jo passo. Acabo amb el braç destrossat.
Per altra banda, ja tinc a punt la farina barrejada amb la Maizena, la vainilla, la ratlladura de llimona i un pessic de sal. Es va afegint poc a poc aquesta barreja a la massa. Dos o tres cullerades i remenar, així fins afegir-ho tot. En acabar, es preparen les càpsules de paper ( en aquest cas vaig preferir posar-les dobles perquè la massa és espessa), s'engega el forn a 250º i es preparen els gerds i els nadius per posar dins les muffins. Una idea de ma mare perquè els fruits no se'n vagin cap al fons, va ser arrebossar-los prèviament amb una mica de farina. Així queden agafats dins la muffin i queden al mig (més o menys).
A l'hora de repartir la massa, es pot fer amb mànega pastissera o amb cullera. Si tens algú que et pot anar posant els gerds, és més ràpid amb la mànega, però si no, amb una cullera i una espàtula va millor perquè un cop tens la mànega plena és difícil deixar-la a mitges sense que se t'escampi o es perdi part de la massa. Mira.. una que no és professional i fa el que pot...
Doncs això, s'han d'omplir una mica les càpsules de paper, la quantitat justa perquè es tapi la base, després posar quatre o cinc gerds i nadius ( és millor no carregar gaire que sinó costen molt de coure, com em va passar la primera vegada) per acabar tornant a posar massa, fins a unes 3/4 parts de la càpsula. 17 minuts de forn a 250º i... apa! Ja està fet.
També he llegit que la massa de muffin es pot repartir a les càpsules i congelar-les, a punt per posar-les al forn quan les necessitis. Ho he provat i ja us explicaré què tal ha anat... al proper post!
Per acabar, gràcies a la Isabel per les seves magnífiques llimones collides de l'arbre i gràcies als tastadors oficials! :) Que tingueu un bon dilluns de Pasqua!
