Com fer desaparèixer una galeta en quatre passos.

TATXAAAAAAAAN!!!

Continuarà... ^_^

Tinc ganes de #fotofovideof... i unes galetes!

Ja feia temps que tenia ganes d'atrevir-me amb unes galetes de mantega.... S'han resistit, les molt malparides, però al final les he pogut estabornir a cops de puny, tallar i enfornar sense que se'm socarréssin.

Les lletres amb fondant de xocolata no són tan currades com m'agradaria, però suposo que poc a poc ja aniré agafant pràctica.

Entre una cosa i una altra, quasi se'm tira a sobre el final del juliol sense haver fet foto de la meva idea pel concurs "Tinc ganes de fotof o videof" de La Segona Hora de RAC1 !! Diuen que regalen un viatge a les Canàries. Motivació no me n'ha faltat, perquè aquest any, com no hi vagi nedant, a les Canàries, ho tinc xungo... però vaja... que la cosa està renyida, nens! Hem d'admetre que hi ha fotof professionals... molt professionals!!

Però, tot i així... passi el que passi, almenys ja tinc tema pel post d'avui! Espero que us agradi la foto-homenatge a una de les nostres psicofonies d'en Víctor Oller preferides, aquí i a la Xina popular! ... i unes galetes!

Al final, el premi no va ser per nosaltres. Què hi farem! A seguir cuinant idees!

Motlle de silicona + paper = m'encanta!

Fans del "do it yourself"! Estic farta de veure a les botigues i cafès muffins tan ben embolicades amb un paperet que sembla quadrat! Com ho fan? Se'm va acudir que les devien fer amb motllo i paper a dins. No en tinc ni idea, ni ho he buscat, però se m'ha acudit i ho he provat... Els que ja em coneixeu ja sabeu com sóc, m'agrada pensar-me que m'he inventat les coses, quan en veritat no és així! Mireu... sóc feliç així, què hi farem!

Alguna de les maneres com he posat el paper ha patit algun accident...

En canvi, posar un tros quadrat de paper, tal qual, trobo que dóna prou el "pego"...

Almenys, m'agrada pensar que a partir d'ara treuré més profit dels motlles de silicona i el paper de forn que vaig comprar. Sembla que la silicona s'ha posat de moda, però realment no em convenç, sembla que va absorvint l'oli de la massa de madalena, i per més que netegis, mai l'acabes de fer neta. A més, es deformen en poc temps. En canvi, trobo que amb el paper dins del motlle, les madalenes pugen d'una manera més maca i costa més que es cremin de sota. I el paper és d'un sol ús: quan et menges la madalena, el llences i llestos!

Nou matxembrat creatiu! Yúju!

Enquadernació artesanal de Books and Box + Il·lustració a l'aquarel·la de Drip Drap Creacions =  més que llibretes, peces úniques de butxaca!

Podreu degustar-les i adquirir-les al Showroom Reus. Del 7 al 10 de juny, de 10 del matí a 9 del vespre, al Centre d'Amics de Reus, al Raval Robuster 36. Allí ens veiem, nois!

I després... Podeu trobar-les a la botiga física de Books & Box al carrer Racó número 10 del Vendrell.

Podreu trobar...

... llibretes de cors...

... llibretes per alegrar el día a algú...

... llibretes per berenar...

Madalenes Integrals amb Poma i Xocolata

Dona'm una recepta de madalenes integrals!
Dona'm mitja poma ratllada!
Dona'm xocolata per cookies!
I aquí teniu 15 madalenes integrals amb el seu puntet de xocolata! ^_^

El Forn de Pa, com era casa meva...

Dimarts al matí, vaig baixar a Hospital Clínic, i com que em venia de pas, vaig anar a buscar-me un croissant en aquest forn del carrer Rosselló. Vaig descobrir-lo ja fa molt de temps, quan vivia en aquest barri en un pis d'estudiants d'avinguda Roma... per allà el 2004... em sembla que fa moooolt de temps!

El primer cop que vaig topar-me amb aquest forn, quasi ploro de l'emoció "És igual, igual a com era el forn dels meus avis!!!" Bé... igual, igual no, però té aquell aire i aquells detalls peculiars: posa "Forn de Pa" al rètol, hi ha un balcó dins la botiga, la rebotiga serveix de vivenda, el taulell té el mateix tipus de marbre, el mateix moble de vidre per posar les pastes... i damunt del taulell, la mateixa bàscula i el mateix tallant!

És molt "fuerte" trobar un lloc que se't clava tan a dins dels records d'infància. Totes les vegades que hi he anat tenia ganes de fer un reportatge sencer de fotos, però no m'atrevia. Aquest dimarts vaig pensar "I si arriba el dia que passes per aquí i ho trobes tancat? La gent que ho porten ja són grans i quan es juvilin, aquest lloc es perdrà i et penediràs de no haver-te atrevit a demanar una trista foto."

Així és, que aquest cop, ho vaig demanar, després de demanar el croissant sense res, com sempre. La dependenta, la sra. Teresa, em va dir que sí, sense fer gaire cabal de la meva il·lusió ni de res del què li estava explicant "És que miri, al Vendrell, els meus avis tenien un forn igual...". Em deia que sí i ja està, mentre anava fent i atenent els clients que venien. Estic convençuda que vaig quedar com una friki, però m'és igual. Quan vaig veure que la dona, no gaire amant de les fotos, ja s'estava cansant, vaig donar-li les gràcies i vaig marxar.

Hagués donat el que fos per veure el pastador i les habitacions, no perquè m'interessi res del que aquesta gent pugui tenir a casa seva, sinó per veure si el forn era com el que teníem nosaltres, si tenen els mateixos armaris per guardar el pa, la mateixa màquina d'amassar, el mateix lavabo diminut... I sobretot, sobretot, per sentir aquella olor tan agradable i càlida a llevat i crosta de pa, l'olor d'alguna cosa acabada de sortir del forn. Aquesta és i sempre serà l'olor d'estar a casa.

Madalenes d'Espelta amb Comí

 

Aquest cop he amanit la recepta de madalenes d'espelta amb comí. És una espècie molt aromàtica i amb poc n'hi ha prou, però n'he posat una mica també a dins la massa barrejada. I sembla que ha quedat prou bé! Ja tenim esmorzar per demà, al ViGralla ^_^  on compartirem stand amb Books & Box!

Muffins de Tofu. Tercer intent i... el definitiu!

En el tercer intent de fer muffins de tofu sabia que havia de suprimir l'invent de separar les clares del rovell i afegir-les a posteriori, a punt de neu. Va ser un fracàs massa estrepitós. Vaig decidir posar els tres ous que havia provat al principi de tot, sencers. En canvi, se'm va acudir que podia provar d'afegir-hi oli. També vaig procurar no deixar-me la vainilla, que la última vegada me la vaig deixar i em van quedar molt soses... Però... va passar una altra cosa: quan ja m'havia posat a fer la massa, em vaig adonar que no tenia sucre! Vaig substituïr la quantitat de sucre que pensava posar per dues cullerades soperes de mel de romaní espessa com una mala cosa. Vaig pensar que amb dues cullerades n'hi havia de sobres, ja que la mel sempre és més dolça que el sucre. Dolçor a part, també és més densa,  i si se'n posés en excés la massa pesaria més del compte i no pujaria. Quedaria tot de dins, apretat, aixafat i cru.

Amb tot això, la cocció semblava normal, tot i que intuïa que de dins podien costar de fer-se i vaig deixar el forn engegat uns minuts més, a 210º, amb l'escalfor a sobre i a sota. La meva sorpresa va ser quan vaig veure que sobre les madalenes es veien uns esquitxos, com unes microbombolletes que esclataven per tota la superfície de la madalena: l'oli calent sobrant que supurava i sortia, com petits géisers. "Molt bé" - vaig pensar - "ara m'he passat amb l'oli".

La veritat és que quan vaig treure les muffins em va semblar que tenien bon aspecte. No semblaven crues. Ara feia falta esperar que es refredéssin una mica per corroborar-ho.

De dins em van quedar esponjoses, cuites i amb bona textura. Tot i que hi havia un punt de cru a sobre i, de sota, estaven un pèl a punt de cremar-se. Es podien menjar, i no féien una pinta empalagosa per excés d'oli. Tot i així, vaig pensar que el tofu devia haver repel·lit l'oli. La seva textura és aquosa i bastant impermeable, o sigui que no m'extranyaria que aquesta fos la causa. Potser no era tan un excés sinó una incompatibilitat? Vaig decidir, en el següent intent, posar menys oli... I al final, no n'hi vaig posar... en comptes d'això, vaig afegir sucrets de colors per decorar. Aquest va ser el resultat:

Em van sortir 18 muffins de tamany considerable, comparat amb lo poc que m'havien pujat les primeres proves. Van pujar de manera normal.

La textura era flonja i sense quedar eixuta ni crua, tot i que tenia una capa fina, a sobre de tot, de cru. Però vaja... de vegades, amb les muffins normals també passa. El gust era lleugerament dolç sense ser soso i el toc dels sucrets de colors va donar-los-hi una mica d'alegria. Almenys, així ho van constatar els tastadors oficials que van poder catar-les el dia de Santa Montserrat.

Després d'això crec que ja puc dir que estic en condicions de fer unes muffins de tofu amb cara i ulls. Tot i que, tastadors oficials m'han dit que la recepta amb la mel tenia un regust de mel i mató interessant que potser valdria la pena explorar més. Amb aquestes observacions em quedo...

Muffins de Tofu. Primer i segon intent.

 

Aquí em teniu... fent d'alquimista intentant tunejar la recepta dels muffins per fer-los de tofu i sense rastre de lactosa. Una servidora és intolerant a tot lo que seria làctic, de vaca, sobretot. Aquesta és una de les raons per les que em trenco les banyes fent receptes com aquesta, per exemple. En aquest cas vaig substituïr la mantega per tofu i la crema de llet per crema pastissera de llet de soja. La farina era integral. El resultat va ser acceptable, però van pujar poc.

Vaig pensar que potser pujarien més si separava les clares del rovell i barrejava primer el rovell amb el tofu, el sucre i la crema de llet de soja. Vaig canviar la nata de soja per bechamel de soja i, aquest cop, em vaig aventurar a fer servir farina d'espelta. Les clares, vaig fer-les a punt de neu per barrejar-les al final. El resultat va ser una massa un pèl líquida que no va acabar de coure's mai més, tot i que van pujar fantàsticament.

 

En la segona fornada, aquesta mateixa vegada, vaig intentar posar el grill al final de la cocció... Però no me'n vaig ensortir massa bé tampoc.

 Després d'aquest intent de madalena que em va sortir amb gust de quix dolça em plantejo tornar a la farina integral i mirar de replantejar la idea de com afegir els ous a la recepta i en quina quantitat... Seguirem investigant! Més que res, poso la mostra de lo que costa enganxar el punt a una recepta. Els que cuineu, ja ho sabeu... que és una currada! Però què seria de la cuina si no fos algo creatiu? No seria una dripdrapcreació!

Muffins Integrals amb Melmelada... al congelador!

 

Aquí teniu la primera fornada de muffins integrals amb melmelada a dins. A que tenen bona pinta? Doncs, de gust, ni us explico! A la recepta original posava que la massa de muffin es pot repartir en càpsules i congelar-la. Així, si te'n surt molta quantitat, com és sempre el cas, no cal que les enfornis totes alhora. Les congeles i vas treient i enfornant a mesura que les necessites. Les de la primera fornada, les vaig treure al matí perquè es descongeléssin i després les vaig posar al forn. Van quedar perfectes. Però em preguntava... I què passaria si les posés directament al forn sense descongelar prèviament? Com quedarien? A la segona fornada ho vaig fer així i aquesta és la mostra de com van quedar:

Em van quedar ben  cuites i fins i tot diria que em van pujar de manera més uniforme que les anteriors. O sigui, que puc triar fer-ho d'una manera o d'una altra. Sempre queden bé! :)

Muffins de Fruites Vermelles

Hola de nou! Ara feia temps que no ens vèiem! Benvinguts a la Odissea de la última recepta que he fet: les meves primeres MUFFINS AMB COSES A DINS!! En principi es diferencien de les magdalenes en què es fa servir mantega en comptes d'oli i normalment estàn farcides d'alguna cosa. En aquest cas, de fruites del bosc, gerds i nadius (més coneguts en castellà com frambuesas y arándanos).

La primera vegada que vaig fer la recepta, que originalment era per 20 muffins petits, vaig omplir 12 càpsules de paper... Van estar quasi 50 minuts al forn! Les vaig treure perquè ja sentia olor de socarrimat! I es van obrir d'una manera monstruosa i no van pujar. Vaig haver de posar el grill perquè s'acabéssin de fer. Se'm van coure, però no com jo volia. Van quedar bones, però massa planes. Eren com pets de monja gegants! Estava desolada...

O sigui que ho vaig tornar a intentar, i aquest cop, posant menys quantitat i dues càpsules per coure-les. I... tatxán...! El temps de cocció va ser normal, d'uns 17 minuts, i van pujar molt bé! :)

Si no recordo malament, em van sortir unes 15 muffins. Un cop cuites, vaig treure la càpsula de fora, que era més dura, i vaig deixar la de dins, amb estampat de papallones blanques sobre fons rosa. A tope de primaverals! :)
Aquestes sí que tenien una bona mida per poder encapsar... i a viatjar! Tant les càpsules com la caixa son de Sugar Mur. Moníssim tot! O no?

La següent tongada de muffins que vaig fer, no té foto. Vaig tenir uns petits conflictes amb la quantitat de sal que indicava a la recepta original del llibre de Xavier Barriga i m'hi vaig enfadar. O sigui que pobretes, no tenen foto. Al final, me la vaig acabar fent una mica meva. Si ho voleu provar, armeu-vos de valor, que la mantega és dura de pelar!

Recepta:
70gr de mantega
150gr de sucre mòlt (en aquest cas, morè)
3 ous
280gr de nata líquida
300gr de farina
una culleradeta de vainilla en pols
ratlladura d'una llimona
un sobre de Maizena
Fruites vermelles: gerds i nadius

Primer s'ha de tallar petita la mantega i treballar-la amb una forquilla fins que quedi amb la textura com d'una pomada. Després s'afegeix el sucre, que s'haurà passat prèviament per la picadora (1,2,3 per als amics...) perquè quedi com pols. Es va pastant amb la forquilla fins a integrar-ho tot. A continuació anem afegint la nata líquida i l'anem integrant. Tot això ho faig en una safata de vidre gran. En aquest punt, que la massa es comença a aigualir, poso els tres ous en un bol gran de vidre i els poso a batre. Després hi afegeixo la barreja que he fet de mantega, sucre i nata. A la recepta normal posa que s'ha de barrejar a mà. No sé perquè, però jo passo. Acabo amb el braç destrossat.

Per altra banda, ja tinc a punt la farina barrejada amb la Maizena, la vainilla, la ratlladura de llimona i un pessic de sal. Es va afegint poc a poc aquesta barreja a la massa. Dos o tres cullerades i remenar, així fins afegir-ho tot. En acabar, es preparen les càpsules de paper ( en aquest cas vaig preferir posar-les dobles perquè la massa és espessa), s'engega el forn a 250º i es preparen els gerds i els nadius per posar dins les muffins. Una idea de ma mare perquè els fruits no se'n vagin cap al fons, va ser arrebossar-los prèviament amb una mica de farina. Així queden agafats dins la muffin i queden al mig (més o menys).

A l'hora de repartir la massa, es pot fer amb mànega pastissera o amb cullera. Si tens algú que et pot anar posant els gerds, és més ràpid amb la mànega, però si no, amb una cullera i una espàtula va millor perquè un cop tens la mànega plena és difícil deixar-la a mitges sense que se t'escampi o es perdi part de la massa. Mira.. una que no és professional i fa el que pot...

Doncs això, s'han d'omplir una mica les càpsules de paper, la quantitat justa perquè es tapi la base, després posar quatre o cinc gerds i nadius ( és millor no carregar gaire que sinó costen molt de coure, com em va passar la primera vegada) per acabar tornant a posar massa, fins a unes 3/4 parts de la càpsula. 17 minuts de forn a 250º i... apa! Ja està fet.

També he llegit que la massa de muffin es pot repartir a les càpsules i congelar-les, a punt per posar-les al forn quan les necessitis. Ho he provat i ja us explicaré què tal ha anat... al proper post!

Per acabar, gràcies a la Isabel per les seves magnífiques llimones collides de l'arbre i gràcies als tastadors oficials! :) Que tingueu un bon dilluns de Pasqua!