Dimarts al matí, vaig baixar a Hospital Clínic, i com que em venia de pas, vaig anar a buscar-me un croissant en aquest forn del carrer Rosselló. Vaig descobrir-lo ja fa molt de temps, quan vivia en aquest barri en un pis d'estudiants d'avinguda Roma... per allà el 2004... em sembla que fa moooolt de temps!
El primer cop que vaig topar-me amb aquest forn, quasi ploro de l'emoció "És igual, igual a com era el forn dels meus avis!!!" Bé... igual, igual no, però té aquell aire i aquells detalls peculiars: posa "Forn de Pa" al rètol, hi ha un balcó dins la botiga, la rebotiga serveix de vivenda, el taulell té el mateix tipus de marbre, el mateix moble de vidre per posar les pastes... i damunt del taulell, la mateixa bàscula i el mateix tallant!
És molt "fuerte" trobar un lloc que se't clava tan a dins dels records d'infància. Totes les vegades que hi he anat tenia ganes de fer un reportatge sencer de fotos, però no m'atrevia. Aquest dimarts vaig pensar "I si arriba el dia que passes per aquí i ho trobes tancat? La gent que ho porten ja són grans i quan es juvilin, aquest lloc es perdrà i et penediràs de no haver-te atrevit a demanar una trista foto."
Així és, que aquest cop, ho vaig demanar, després de demanar el croissant sense res, com sempre. La dependenta, la sra. Teresa, em va dir que sí, sense fer gaire cabal de la meva il·lusió ni de res del què li estava explicant "És que miri, al Vendrell, els meus avis tenien un forn igual...". Em deia que sí i ja està, mentre anava fent i atenent els clients que venien. Estic convençuda que vaig quedar com una friki, però m'és igual. Quan vaig veure que la dona, no gaire amant de les fotos, ja s'estava cansant, vaig donar-li les gràcies i vaig marxar.
Hagués donat el que fos per veure el pastador i les habitacions, no perquè m'interessi res del que aquesta gent pugui tenir a casa seva, sinó per veure si el forn era com el que teníem nosaltres, si tenen els mateixos armaris per guardar el pa, la mateixa màquina d'amassar, el mateix lavabo diminut... I sobretot, sobretot, per sentir aquella olor tan agradable i càlida a llevat i crosta de pa, l'olor d'alguna cosa acabada de sortir del forn. Aquesta és i sempre serà l'olor d'estar a casa.
