Avui us parlaré una miqueta de la sèrie Puzzle de Mirades, una de les obres que ha despertat més interès. També vaig tenir oportunitat de parlar-ne a l'entrevista que em van fer recentment al programa La Factoria de RTV El Vendrell i que podeu visualitzar a la tele a la carta Entrevista aquí!
![]() |
Fotografia de la sèrie a la facultat de Belles Arts de la UB, 2005. |
Amb tot això, se'm va acudir pensar com actuava aquesta constant en la natura en el fet de la construcció de la identitat humana. Des de que hem entrat a la era post-moderna, amb la globalització i l'esborrament de moltes fronteres, l'identitat està en crisi. O això ens dèien. Si la crisi té a veure amb un qüestionament, crec que hem d'estar-hi d'acord. La manera de relacionar-nos i comunicar-nos, ha canviat, i això ha fet canviar també la forma com ens presentem davant dels altres.
Aleshores encara no estava extès com ara el fenòmen de les xarxes socials, però començava a gestar-se. I començaven a veure's les fotografies de perfil. Quin és el fragment més petit que podem mostrar on encara estem mostrant un tret característic, fàcil de reconèixer i d'identificar? Fins a quin punt aquest fragment ens identifica a nosaltres, al nostre caràcter, la nostra persona? O què estem creant, amb aquesta imatge que vol cridar l'atenció, però que alhora potser ens amaga?
Reflexions com aquestes em van portar a escollir fragments de fotografies trobades per internet i fragments de fotografies meves i representar-les a l'oli en blanc i negre per posar-les en comú a l'espai expositiu. Alguna cosa ens crida l'atenció en la neutralitat bi-cromàtica? Qui reconeixem? Aquest és el joc que us proposa la sèrie. Jugueu?