lunes, 27 de mayo de 2013

Exposició al Sunset. Capítol 4

Hola de nou! El treball en les aquarel·les del concert d'Et-Co* m'ha tingut una mica entretinguda aquests últims dies, però continua la meva exposició al Sunset Beach Essence de Segur de Calafell (Pg. Marítim 255)

Avui us parlaré una miqueta de la sèrie Puzzle de Mirades, una de les obres que ha despertat més interès. També vaig tenir oportunitat de parlar-ne a l'entrevista que em van fer recentment al programa La Factoria de RTV El Vendrell i que podeu visualitzar a la tele a la carta Entrevista aquí!

Fotografia de la sèrie a la facultat de Belles Arts de la UB, 2005.
La sèrie té el seu origen i elaboració mentre estava preparant el projecte final de pintura. Aleshores estava inmersa en les maneres de representació i relació entre microcosmos i macrocosmos. Com intereraccionen sistemes d'ordre més petits amb sistemes més grans, com allò gran està conformat per parts, que si s'analitzen de prop, tenen altres parts que són divisibles una altra vegada, i així successivament.

Amb tot això, se'm va acudir pensar com actuava aquesta constant en la natura en el fet de la construcció de la identitat humana. Des de que hem entrat a la era post-moderna, amb la globalització i l'esborrament de moltes fronteres, l'identitat està en crisi. O això ens dèien. Si la crisi té a veure amb un qüestionament, crec que hem d'estar-hi d'acord. La manera de relacionar-nos i comunicar-nos, ha canviat, i això ha fet canviar també la forma com ens presentem davant dels altres.

Aleshores encara no estava extès com ara el fenòmen de les xarxes socials, però començava a gestar-se. I començaven a veure's les fotografies de perfil. Quin és el fragment més petit que podem mostrar on encara estem mostrant un tret característic, fàcil de reconèixer i d'identificar? Fins a quin punt aquest fragment ens identifica a nosaltres, al nostre caràcter, la nostra persona? O què estem creant, amb aquesta imatge que vol cridar l'atenció, però que alhora potser ens amaga?

Reflexions com aquestes em van portar a escollir fragments de fotografies trobades per internet i fragments de fotografies meves i representar-les a l'oli en blanc i negre per posar-les en comú a l'espai expositiu. Alguna cosa ens crida l'atenció en la neutralitat bi-cromàtica? Qui reconeixem? Aquest és el joc que us proposa la sèrie. Jugueu?