Madalenes de Garrofa

INGREDIENTS

 2 ous mitjans
120 cc de sucre moreno
70 cc de llet de soja
220 cc d'oli d'olivaverge extra
225 cc de farina
50 gr de farina de garrofa
un sobre de Maizena (16 gr)

ratlladura d'una llimona
suc d'una taronja
una cullerada sopera de llavors de sèsam
una cullerada sopera de llavors de chía


EINES

medidors de 225 cc, 112cc i 75 cc.
12 càpsules de paper grans
safata de teflón
mànega pastissera
forn Teka HE-610 de fa vint anys

Vaig sentir curiositat d'intentar fer madalenes amb farina de garrofa arrel d'una conversa amb ma mare. Té una amiga que en fa i deia que em passaria la recepta. Però jo no m'he esperat. Vaig anar a comprar la farina de garrofa i vaig buscar unes quantes receptes per internet. Vaig veure que en quasi totes feien servir uns 50 grams de farina de garrofa. Les receptes eren diferents i no tenia ganes de deixar el què havia estat fent fins ara, que m'agradava força. O sigui que vaig optar per fer les madalenes com sempre afegint 50 grams de farina de garrofa i, la resta, de farina normal, com sempre. Vaig provar-ho amb farina refinada primer, perquè és menys densa i és més fàcil que tot quedi bé a la primera.

Com sempre, vaig començar per batre els ous, afegint després la llet i l'oli, primer una i després l'altre, sense parar de batre perquè es barregi bé. Després el sucre. No acostumo a tamissar-lo perquè crec que si després de remenar deixes la massa uns minuts, mentre fas una altra cosa, el sucre ja es dissol tot sol en el líquid.

En aquest temps vaig passar per la trituradora les dues cullerades de sèsam i llavors de chía que afegiria al final. També vaig engegar el forn a 250º, amb la reixeta al mig, que ha d'estar escalfant-se com a mínim 20 minuts.

Després vaig afegir la farina normal i el llevat, a petites porcions i remenant bé cada cop que n'hi afegia perquè no es féssin grums. Vaig tirar aproximadament una mica més de la meitat de la farina que utilitzo habitualment. Seguidament vaig pesar 50 gr. de farina de garrofa. En acabat vaig començar a posar la farina de garrofa, també de mica en mica i remenant bé cada vegada. La massa es va espessir molt, tant que quasi no podia remenar-la. Per això vaig agafar un altre ingredient que havia trobat en altres receptes, d'afegir el suc d'una taronja. Era una taronja petita. Tot i així el que millor resulta és anar afegint el líquid a poc a poc fins que la massa torni a ser fàcil de remenar.

En acabat vaig afegir les dues cullerades de llavors triturades i vaig acabar de remenar. Per omplir els 12 motlles, prèviament col·locats en una safata de teflón, vaig posar la massa dins d'una mànega pastissera i vaig omplir-los fins a la meitat.

La cocció va ser a 250º amb l'escalfor per sota. Al cap de 10 minuts, quan les madalenes ja havien pujat, vaig girar la safata i vaig esperar uns 5 minuts més per punxar-les i comprovar que ja estaven fetes. Se'm van coure bé de tot arreu i no se'm van cremar gens de sota.

El sabor de la garrofa és fort i una mica amarg. Poc dolç. Amb un regust d'oli d'oliva verge extra. També es noten la llimona i la taronja, de fons. És una recepta que conquistarà els més "panarres"! Quemelestreuendelesmans!!

Gràcies, Marta, Josep i Sunay, per fer de tastadors oficials! ^_^