Madalenes 50% integrals tamissades 1

INGREDIENTS

 2 ous mitjans
120 cc de sucre moreno
70 cc de llet de soja
220 cc d'oli d'oliva suau
225 cc de farina integral tamissada
225 cc de farina normal tamissada
un sobre de Maizena (16 gr)
un pessic de sal
ratlladura d'una llimona
una cullerada sopera de llavors de sèsam
una cullerada sopera de llavors de chía
un pessic de llavors de chía per decorar

EINES

medidors de 225 cc, 112cc i 75 cc.
12 càpsules de paper grans
paper de forn
mànega pastissera
forn Teka HE-610 de fa vint anys

Aquesta vegada he passat pel tamís la farina i pel molinet de cafè el sucre. També he triturat una cullerada sopera de sèsam i una de llavors de chía, que he afegit al final de tot, al mateix moment que s'afegeix la ratlladura de llimona. Només vaig posar llavors senceres per decorar, per sobre de les madalenes.
En comptes de mig sobre de Maizena, n'hi he posat un de sencer i he deixat la massa, tapada en una fiambrera hermètica, en repòs a la nevera unes 5 hores. He comprat paper de forn per posar-lo a la safata, sota les madalenes. N'hi he posat un tros gran de doblegat, com si fóssin dos.
Una amiga em va comentar que les madalenes no em pujaven perquè la temperatura del forn estava massa fluixa, i al no tenir prou força, no es coïen. Jo mai he augmentat al temperatura perquè em feia l'efecte que se'm cremarien. D'alguna manera penso que coure, és sempre el mateix: si poses el foc massa fort, la superfície se't torra i de dins et queda cru. Però com que el meu forn és vellet i li costa repartir la calor de manera uniforme, he pensat que per provar-ho no s'hi perdia res.

Prèviament vaig escalfar el forn a 250º (el màxim que dóna el meu fornet no industrial) durant uns 20 minuts, amb l'escalfor a dalt i a baix. Al cap d'aquest temps vaig posar la safata, al mig del forn, amb l'escalfor només per sota. En 15 minuts havien pujat perfectament. I al minut 16 vaig sentir la microolor de cremat. Vaig obrir el forn per punxar una madalena amb un bastonet de ferrro. De dins, encara no estaven fetes. Com que semblava que les madalenes no pujarien més i només els faltava fer-se de dins i de dalt, vaig baixar la temperatura del forn a 190º, posant l'escalfor a dalt i a baix. Així vaig deixar-ho fins a 5 minuts més, mentre anava vigilant de prop la cocció. Quan ja vaig veure que la part de sobre de les madalenes s'enrrossia, vaig pensar que ja n'hi havia prou. Vaig punxar-les i ja estaven fetes de dins. De sobre, potser em van quedar amb una mica de crosta més pròpia d'un pa de pessic que d'una madalena. I a la part de sota, es continua fent aquesta fina capa de sutge que em persegueix sense remei. Per la propera vegada miraré d'estar atenta a quan hagin pujat les madalenes i, sense obrir el forn, canviaré la temperatura. A veure si puc fer-ho una mica abans i em surten les madalenes com jo vull.  Seguirem investigant!